Recurs de reposició. 17 de novembre de 2008

Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (ANEGx).
Entitat no lucrativa inscrita al Registre d’Associacions
al nº 695, secció primera de Girona.
Amb seu al Mas Les Mates,
Olot, 17800-Girona
Telèfon 972 27 25 21
anegx@wanadoo.es



INTERPOSO RECURS DE REPOSICIÓ.

Contra la resolució notificada pel Consell Comarcal de la Garrotxa el dia 13 d’Octubre de 2008 per la que desestima totes les al•legacions presentades per ANEGx i aprova definitivament el Programa de Gestió de Residus de la Garrotxa 2008/2012.

D’acord al que estableix l'article 116 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú (LRJPAC), de 26 de novembre (BOE núm. 285, de 27-11-1992) i en relació al que preveuen els articles 62 i 63 de la mateixa.


AL•LEGACIONS:

1- L’acord del Consell Comarcal situa el resultat previst de la gestió del residus per sota de les obligacions legals. L’escenari 2 aprovat no assoleix els nivells de recuperació de residus que son legalment obligatoris i requerits per l’Agència de Residus de Catalunya: el 48% del total. La recollida d’envasos en vorera preveu un percentatge de recuperació en origen del 37%.




2- Es necessària la construcció d’una planta de triatge amb una inversió inicial superior als vuit milions d’euros, amb una despesa anual d’un milió i mig entre costos de funcionament i amortitzacions, que encara no disposa ni de projecte, ni d’ubicació, ni de recursos econòmics. Les amortitzacions de noves infrastructures relacionades amb la planta de triatge no han estat incorporades als costos. La comparativa de costos entre les tres opcions no comptabilitza les despeses d’amortització i així els costos dels tres escenaris estudiats, i les taxes que corresponguin als ciutadans, no son fiables.


3- A l’escenari aprovat la recollida de FORM en origen es preveu que sigui del 35%, això comportaria una increment considerable i que sembla difícil d’assolir si no és a través de la selecció en origen. Amb el posterior tractament a la planta de triatge del 65% restant s’en recupera, en el millor dels casos, el 55% , amb aquest resultat no s’arribaria al màxim establert del 15% de la matèria orgànica entrada als abocadors el 2005 tal com estableixen les directives a aplicar de la Unió Europea.

4- La eficàcia i la eficiència a la que està obligada legalment l’administració pública comporten escollir les opcions que ofereixen millors resultats amb menors costos, fent un rigorós estudi d’uns i altres i atenent criteris socials i ambientals i no restrictivament empresarials. Els costos, que es tradueixen en les taxes de residus pels ciutadans a cada un dels tres escenaris, no consideren tots els conceptes de manera precisa i transparent i no reflecteixen amb exactitud la ponderació de resultat i preu millor previsible en els documents aprovats.


5- Com a conseqüència de l’escenari aprovat es fa necessari un programa d’inversions en infrastructures molt intensives en capital, altament automatitzades i en instal•lacions costoses econòmicament i complexes des del punt de vista tecnològic; la eficiència d’aquests equipaments es limitada i el seu funcionament presenta complicacions atesos els antecedents del funcionament de la planta de compostatge i tal com recull la previsió de resultats que anuncia la recuperació del 55% de la fracció resta en el millor dels caos. És molt convenient disposar del balanç detallat de resultats de les instal•lacions en funcionament ja existents, especialment la planta de compostatge, i de la previsió de les infrastructures projectades al pla per tal de preveure els canvis d’estratègia que resultin necessaris.

6- Que el tràmit i el termini d’exposició pública sigui efectiu és una responsabilitat dels membres del Consell Comarcal, son ells i els partits polítics de que formen part, que s’han de sentir concernits i interessats per la obligació democràtica de facilitar als ciutadans la informació i la participació, assegurant que s’assoleixin els objectius previstos per la llei i sense acceptar d’aprofitar el temps de vacances, com a període hàbil. La Directiva 2003/35/CE garanteix als ciutadans possibilitats reals de participar des del principi en la preparació i modificació dels programes relatius a residus.

7- No és la millor alternativa en un moment de dificultats financeres optar per l’escenari que ve condicionat per més disponibilitat financera; els programes públics d’inversions es troben limitats per la disponibilitat de recursos provenint de fons estructurals o ajuts de la Unió Europea, dels Ministeris espanyols, de la Generalitat de Catalunya i la de les corporacions locals. El programa de recollida porta a porta, que genera ocupació i és clarament més eficient pels resultats pot resultar també més adequat social, ambiental i econòmicament, si es ponderen totes les despeses. Amb tota probabilitat resulta indicada una introducció gradual, progressiva o fins i tot parcial d’aquesta opció al final termini d’execució del programa (2012). Tal vegada el que resulti més convenient és obrir les opcions a una evolució cap a aquesta tendència, atenent les experiències, avantatges i dificultats detectades per les desenes de municipis que l’apliquen arreu de Catalunya. En qualsevol cas apostar per una planta de tractament de la fracció resta de grans dimensions condiciona aquesta opció negativament.


8- Situar punts de recollida d’envasos de retorn als aparcaments de les superfícies comercials, no pas al carrer, és una proposta senzilla, coherent amb els orígens i les dinàmiques i hàbits tan dels consumidors com pels distribuïdors i productors de bens de consum. En cap cas seria necessari esperar modificacions en la legalitat vigent, atès que aquesta iniciativa resulta atractiva per la millora d’imatge corporativa de les àrees comercials. De fet sorgeixen canvis de les mateixes empreses com la oferta de bosses i capses de cartró multiús i el cobrament de bosses de plàstic, que ja s’han implantat a alguns centres.


9- L’aprofitament com a recurs energètic, no pas per la incineració que comportaria altres greus problemes, sinó per l’aprofitament dels gasos prèvia digestió anaeròbia, o parcialment aeròbia en alguna fase del procés, ha de servir per ell mateix com a mesura d’autogestió energètica, però també amb valor com a projecció estratègica i de comprensió del cicle dels materials i l’energia. No es cert que les tecnologies disponibles presentin incerteses o dificultats de funcionament, si més no resulten més eficients i menys molestes que les opcions de compostatge de fangs de les EDAR que comporten molèsties als veïns i manca de resultat en producte comercial.




10- A la comarca hi ha repartits actualment uns 3773 contenidors, la majoria del tipus iglú verd (2300) i d’altres tipus, fins a una dotzena de diferents; amb la recollida d’envasos en vorera en caldrien encara uns quants centenars més, quatre-cents o més.




*DOCUMENTS ANNEXOS

1. Manual municipal de recollida selectiva. Porta a porta a Catalunya. Editat per l’Associació de municipis per la recollida porta a porta. 1era edició febrer de 2008, 302 pp. Disponible en format pdf per Internet.

2. DIRECTIVA 2003/35/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO, del 26 de maig de 2003, pel que s’estableixen mesures per a la participació del públic a l’el•laboració de determinats plans i programes relacionats amb el medi ambient.


3. L’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses avalua la recollida porta a porta.

4. Ros Roca. Metanización de residuos orgánicos.







*SOL•LICITO


1. Que es rectifiquin les dades i quadres equivocats per evitar els subsegüents errors en les comparatives entre les tres variables estudiades. Especialment pel que fa a despesa negativa en concepte de recuperació de materials de l’escenari tres i la imputació de les amortitzacions de noves infrastructures de l’escenari dos concretament planta de tractament de la fracció resta i de compostatge gris.

2. Que es ponderi el context social i econòmic per tal de prioritzar la generació d’ocupació en el supòsit d’opcions amb resultat acceptable, equiparable i fins i tot millor que la recollida d’envasos en vorera, opció 2, en relació a la recollida porta a porta, opció 3.


3. Que s’estableixi un programa d’investigació i estudi que permeti inicialment la prova pilot de les opcions i tecnologies disponibles, singularment la recollida porta a porta i la metanització, amb la consideració de que un sistema fiable també ha de ser flexible i adaptable i comptar amb l’estímul i el repte de línies pròpies d’investagació proporcionades al volum de les despeses del Programa.


4. Que es reconeguin i corregeixin com a abusos en frau de llei les publicacions de projectes en exposició pública en temps de vacances i s’estableixi el mecanisme de participació i consulta que recomana l’Agència de Residus de Catalunya.


5. Que es prengui en consideració els avantatges estètics, de neteja i higiene de l’entorn com a incentiu per la retirada gradual d’un nombre significatiu de contenidors de recollida selectiva, que ara haurien arribat al sostre de la seva eficàcia.


6. Que es tingui present l’impacte territorial i paisatgístic, que s’avaluï el cost de pèrdua d’oportunitat. Això incrementa la dificultat de persuadir la opinió pública i els votants de que seria una opció inevitable, atès que hi ha possibilitats de minimitzar en origen la recollida de la fracció resta, amb la subsegüent reducció de dimensionat de la planta de tractament de la fracció resta.


7. Que s’accepti l’avaluació externa dels costos, funcionament i producte resultant de la planta de compostatge; en l’horitzó de ponderar la metanització dels fangs de les EDAR com a opció alternativa més eficient i menys molesta pel veïnat. Així mateix es pot avaluar la conveniència d’evitar el transport d’aquest material construint i dimensionant aquesta instal•lació al mateix punt en que es genera: les depuradores.


8. Que es consideri, en relació a la sol•licitat anterior, la recuperació del recurs energètic minimitzant els efectes de la combustió per obtenir energia tèrmica o elèctrica com una mesura encaminada a l’abastament i suficiència energètica.




Olot, 17 de novembre de 2008.

Tèlf. 636 586 958 // 972 27 13 79
Correu electrònic trenfutur@gmail.com

En representació de l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa ANEGx.


Al Sr. Joan Espona,
President del Consell Comarcal de la Garrotxa.